Si entenem la química com la ciència dels materials,
que pretén pensar sobre la realitat a partir de la manipulació intencionada
d’aquests materials per conèixer les seves propietats, observant que tenen
comportaments diferents, controlar-ne els canvis en les interaccions,
comprovant què canvia i què es conserva en una interacció, llavors haurem
d’acceptar que estem fent química.
Mercè
Izquierdo
Separació de sòlids
Experimentem interaccions i barreges entre diferents materials.
Primer
barregem sòlids que es comporten com a líquids, perquè s’adapten als
recipients: sorra, farina, llegums, blat de moro... I facilitem estris i
objectes que provoquin el repte de separar-los: sedassos, coladors, embuts,
pinces, recipients, culleres, pales...
Interacció
amb l’aigua
Al posar en contacte l’aigua
amb alguna substància o material podem observar que es produeix un nou
resultat, un canvi fruit de la interacció.
Posem a l’abast el material:
- ampolles de plàstic buides
transparent,
- estris per recollir i abocar
l’aigua, com gerres, embuts, xeringues, safates
- estris per separar materials,
culleres, pinces, sedassos, escorredores...
- materials diversos per
barrejar amb aigua que provoquin canvis també diversos, o que no: sabó, sorra,
herbes, farina, papers de colors de diferents tipus, purpurina, , boles de
suro, de vidre, de ferro, pedretes, peces de plàstic, de ferro ....
A partit de l’acció lliure els
nens i nenes per iniciativa pròpia actuen amb els materials, trien, proven,
observen, comenten resultats i canvis que veuen... trien algun material,
l’aboquen a l’ampolla, l’omplen d’aigua, sacsegen, observen...
Ajudem als nens i nenes a
verbalitzar sobre les propietats, els canvis produïts, els resultats:
l’aigua ha canviat de color, s’ha tornat verda, o marró, ara l’herba s’ha
podrit, els guixos s’han desfet, el paper era vermell i quan l’hem posat amb
aigua ha quedat blanc, l’aigua era transparent i ara és vermella, hem barrejat
molts colors i l’aigua s’ha tornat negre, hem barrejat el groc i el vermell i
ha quedat taronja, si remenem molt ràpid l’espuma i l’aigua fem més espuma...
Podem
observar que:
- Hi ha materials que es comporten de manera diferent en
interacció amb l’aigua.
Quan sacsegem l’ampolla veiem
que alguns materials es mouen a poc a poc dins l’aigua i altres es desplacen
molt ràpid, uns fan soroll i altres no, uns es queden a dalt l’ampolla altres a
baix, una canvien l’aigua de color i altres no...
- Hi ha materials que canvien
al posar-los en contacte amb l’aigua o fan que l’aigua canviï de color o
espessor.
- Hi ha materials que després de barrejar-los amb aigua o
els podem tornar a separar i tornen al seu estat inicial. Altres que no. 
- Hi ha substàncies que quan les fem interaccionar canvien i
n’apareix una de nova. Per exemple, barrejant dos líquids de colors que han
obtingut tenyint l’aigua amb paper, pot sortir un nou color.
“Fabriquem”
colors nous
Els nens i nenes s’ adonem
doncs que alguns materials produeixen uns canvis ben interessants al posar-los
en contacte i interaccionar entre ells. El paper pinotxo tenyeix l’aigua de
l’ampolla de manera que podem obtenir una gran varietat d’ampolles de colors, i
si després aboquem dos d’aquests colors diferents dins la safata i els
barregem, podem obtenir-ne de nous amb un resultat de gammes i tonalitats ben
diverses.
Seguint
un procés per obtenir un resultat:
Trien un
paper de color, el tallem en trossets petits, el posem dins l’ampolla i
l’omplen d’aigua.
Un cop tenen la varietat
d’ampolles de colors, trien quins colors volen barrejar, plantegen hipòtesis,
anticipen quin color quedarà, els l’aboquen a la safata, comproven resultats,
extreuen amb la xeringa per omplir els pots de vidre que els serviran per fer
noves barreges....
I la
repetició i l’experiència desprès de provar varies vegades, els porta a
anticipar i preveure, quins colors necessiten per obtenir un color concret,
quin han d’afegir per crear una nova tonalitat...
Fàtima Dalmau
Escola Camins
Març 2014
