DIFERENTS CONTEXTS PER TREBALLAR LA QUÍMICA

L’olor, una cosa invisible

Què és l’olor? Com és què hi ha objectes que fan més olor que d’altres? Com arriba a nosaltres l’olor? Com entra el nostre cos? Com va per dintre? Podem atrapar l’olor? En aquesta proposta s’intenta donar resposta a totes aquestes preguntes a través de l’observació, l’experimentació i la reflexió.

http://apliense.xtec.cat/arc/node/30170





Com neixen les plantes de les llavors?

A partir de la representació del conte “Jack i la mongetera màgica” d’una altra escola, ens començem a plantejar preguntes sobre les llavors que ens porten a treballar uns continguts determinats com l’identificació del cicle vital de les plantes amb les seves funcions de nutrició, reproducció i relació. També fem descripcions de com són les llavors: per fora i per dins. Analitzem la diversitat de llavors i de fruits aconseguits i com canvien en el temps. Valorem la importància dels bancs de llavors per protegir-les en un futur. Utilitzem les TACs adients en cada cas.
Adaptació de la llicència d’estudis: “Com les TAC faciliten el pensar, l’experimentar i el parlar de ciències a primària”. 

http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200910/memories/












Com podem fer planter ecològic per a l’hort de l’escola?

Aquest curs hem provat una nova manera de fer planter que ens ha donat molt bons resultats.
Necessitem una garrafa d'aigua buida per fer un test d’auto reg, terra adequada perquè les plantes germinin bé, llavors diferents i aigua.


http://apliense.xtec.cat/arc/node/30062




Cataloguem les plantes del pati


Arribar a esbrinar quines són les funcions bàsiques d’una planta.
Es parteix de la presentació de la maleta sorpresa (amb parts de planta, algunes del propi pati, com: pastanagues, olives, pinyons, fulles, escorça i roses) per investigar com es la resta de la planta.
Després cercarem exemples al pati del centre per elaborar un catàleg de fitxes de les plantes del pati de l’escola segons una classificació en funció de la tija: herbes, arbustos i arbres.

http://apliense.xtec.cat/arc/node/29618

El quefir, el fan éssers vius?

Es tracta d’un itinerari format per 5 elements on es treballa el model d’ésser viu, analitzant les característiques necessàries per poder afirmar-ho. La primera activitat presenta un context a partir del qual l’alumnat es pregunta sobre si en els grànuls de quefir és possible que hi hagi éssers vius o no. A partir d’aquí es plantegen tres activitats per demostrar que els grànuls de quefir fan modificacions en el medi, reaccionen davant de les modificacions d’aquest i es reprodueixen. Les dues activitats següents, són opcionals, ja que impliquen un aprofundiment major en el treball experimental

http://apliense.xtec.cat/arc/node/29122

Com passen les substàncies nutritives a la sang?

El títol respon a la part final d’un treball fet amb l’alumnat de 6è de primària. Com a mestra sabia que havíen d’estudiar la nutrició humana, però no vam fer-ho com plantegen els llibres (descripció de cada un dels aparells que intervenen) sinó partint de qüestions com Per què mengem? Com creixem?, … Van sorgir converses molt plenes de continguts i ens va portar a veure que la sang jugava un paper important en la nutrició. Fer representacions i maquetes de com anàvem imaginant les coses ens va ajudar a entendre què volíem aprendre.

http://apliense.xtec.cat/arc/node/29826

ACTIVITATS DE QUÍMICA. T'ANIMES?

Per cicle inicial


"Allò que entra, allò que surt"
Una possible forma d'entrar en l'estudi dels éssers vius és pensar en l'ésser viu com un espai limitat, que té una frontera que marca clarament un DINS i un FORA.
A dins de tot ésser viu sempre hi ha un joc de transformacions i qualsevol cosa de DINS ( el cos ) té relació amb el FORA ( l'entorn ).
http://apliense.xtec.cat/arc/node/29906




Per cicle mitjà

"Com es contamina el riu Segre?"
Ens preguntem què és el que més contamina el riu Segre.
Recollim informació a casa a partir d’unes graelles on hem escrit el que pensem i veiem que embruta l’aigua que se’n va per la pica. Amb aquestes dades dissenyem diferents experiments que portem a terme amb una depuradora casolana. Després de saber quins són els productes més contaminats acabem fent recomanacions.
http://apliense.xtec.cat/arc/node/30157





"Com s’alimenten les plantes de l’hort?"
El propòsit és a analitzar la nutrició de les plantes tot utilitzant tècniques d’observació i experimentació.
Encabim les activitats realitzades dins del treball de manteniment de l’hort escolar urbà.
Adaptació de la llicència d’estudis: “Com les TAC faciliten el pensar, l’experimentar i el parlar de ciències a primària”.
http://apliense.xtec.cat/arc/node/29940   





"Els òrgans del nostre cos"
Aprofitant un joc d’òrgans de porc que la mestra porta a l’aula es plantegen preguntes investigables que facilitaran la comprensió per part dels infants de la complexitat del cos humà i de la seva relació amb el medi. Es treballa més concretament la funció respiratòria i circulatòria.
http://apliense.xtec.cat/arc/node/29604




Per cicle superior



"Minerals al supermercat"
Aplicació del protocol “Minerals al supermercat” d’Eloïsa Anglada.
http://apliense.xtec.cat/arc/node/29933










"La vermicultura. Quins beneficis aporten els cucs de terra al nostre hort?"
Dins d'un treball més ampli sobre l'agricultura ecològica, l’alumnat ha estudiat la vermicultura o biocompostatge: la producció de compost a partir de cucs de terra.
A través d'aquesta experiència han pogut aprendre els beneficis d'un hort adobat amb fems ecològics que permet la biodiversitat i en concret els beneficis que aporten els cucs de terra a aquest tipus d'agricultura.
http://apliense.xtec.cat/arc/node/30161





"És brut l’aire que respirem?"
Aquesta proposta didàctica comprèn una seqüència d’activitats que ajudaran l’alumnat a reflexionar i aprendre sobre la contaminació atmosfèrica, les seves causes i les seves conseqüències.
L’activitat parteix dels coneixements previs dels infants i a través de la lectura d’alguns articles, l’experimentació a l’aula, el testimoni de la gent gran i la reflexió sobre diferents fonts de dades, es va descobrint com és l’aire, les seves propietats, la contaminació atmosfèrica, i les possibles accions de millora.
 http://apliense.xtec.cat/arc/node/29585

UN ARTICLE INTERESSANT

En aquest article es mostra el desenvolupament d’una activitat realitzada a 5è de primària
per a treballar el model canvi químic a través d’un conjunt d’experiments. L’activitat pretén
ajudar els alumnes a construir el model canvi químic a partir de fenòmens de la vida quotidiana.
En l’activitat es fomenta la reflexió i la verbalització dels fenòmens observats.

crecim.uab.cat/revista_ciencies/.../ciencies_026_p10_CanviQuimic.pdf

DESCOBRIM ELS COLORS DEL VERD


Un matí, quan marxava cap a una conferència, vaig donar unes instruccions senzilles per a fer un experiment amb herba i alcohol. Mr Meig em va preguntar:

—Encarregue l'herba a E. Merck-Darmstadt?
Vaig conduir el meu associat fins a una de les finestres de la nostra sala de treball, que donava al verd pati de l'antic Jardí Botànic, i vaig assenyalar-li'l.

From My Life; The Memoirs of Richard Willstätter,
Richard Willstätter, Nova York, 1965

Us deixem un article molt interessant publicat a la revista Mètode, sobre els colors de les fulles dels arbres.

http://metode.cat/Revistes/Seccions/Jardi-Animat/Descobrim-tots-els-colors-del-verd

QUÍMICA PELS MÉS JOVES
NAVET Science Center


A Suècia viu una petita dragona verda a la que diuen Berta, que convida als més petits a unir-se a les seves aventures a la Terra del Dracs- totes relacionades amb la química.

En aquest web trobareu algunes de les propostes.


http://www.scienceinschool.org/2014/issue28/berta_dragon/spanish

Barreges i interaccions

Si entenem la química com la ciència dels materials, que pretén pensar sobre la realitat a partir de la manipulació intencionada d’aquests materials per conèixer les seves propietats, observant que tenen comportaments diferents, controlar-ne els canvis en les interaccions, comprovant què canvia i què es conserva en una interacció, llavors haurem d’acceptar que estem fent química.

Mercè Izquierdo

Separació de sòlids

Experimentem interaccions i barreges entre diferents materials.

Primer barregem sòlids que es comporten com a líquids, perquè s’adapten als recipients: sorra, farina, llegums, blat de moro... I facilitem estris i objectes que provoquin el repte de separar-los: sedassos, coladors, embuts, pinces, recipients, culleres, pales...

Interacció amb l’aigua

Al posar en contacte l’aigua amb alguna substància o material podem observar que es produeix un nou resultat, un canvi fruit de la interacció.

Posem a l’abast el material:

- ampolles de plàstic buides transparent,

- estris per recollir i abocar l’aigua, com gerres, embuts, xeringues, safates

- estris per separar materials, culleres, pinces, sedassos, escorredores...

- materials diversos per barrejar amb aigua que provoquin canvis també diversos, o que no: sabó, sorra, herbes, farina, papers de colors de diferents tipus, purpurina, , boles de suro, de vidre, de ferro, pedretes, peces de plàstic, de ferro ....

A partit de l’acció lliure els nens i nenes per iniciativa pròpia actuen amb els materials, trien, proven, observen, comenten resultats i canvis que veuen... trien algun material, l’aboquen a l’ampolla, l’omplen d’aigua, sacsegen, observen...

Ajudem als nens i nenes a verbalitzar sobre les propietats, els canvis produïts, els resultats: l’aigua ha canviat de color, s’ha tornat verda, o marró, ara l’herba s’ha podrit, els guixos s’han desfet, el paper era vermell i quan l’hem posat amb aigua ha quedat blanc, l’aigua era transparent i ara és vermella, hem barrejat molts colors i l’aigua s’ha tornat negre, hem barrejat el groc i el vermell i ha quedat taronja, si remenem molt ràpid l’espuma i l’aigua fem més espuma...

Podem observar que:

- Hi ha materials que es comporten de manera diferent en interacció amb l’aigua.

Quan sacsegem l’ampolla veiem que alguns materials es mouen a poc a poc dins l’aigua i altres es desplacen molt ràpid, uns fan soroll i altres no, uns es queden a dalt l’ampolla altres a baix, una canvien l’aigua de color i altres no...

- Hi ha materials que canvien al posar-los en contacte amb l’aigua o fan que l’aigua canviï de color o espessor.

- Hi ha materials que després de barrejar-los amb aigua o els podem tornar a separar i tornen al seu estat inicial. Altres que no.

- Hi ha substàncies que quan les fem interaccionar canvien i n’apareix una de nova. Per exemple, barrejant dos líquids de colors que han obtingut tenyint l’aigua amb paper, pot sortir un nou color.

“Fabriquem” colors nous

Els nens i nenes s’ adonem doncs que alguns materials produeixen uns canvis ben interessants al posar-los en contacte i interaccionar entre ells. El paper pinotxo tenyeix l’aigua de l’ampolla de manera que podem obtenir una gran varietat d’ampolles de colors, i si després aboquem dos d’aquests colors diferents dins la safata i els barregem, podem obtenir-ne de nous amb un resultat de gammes i tonalitats ben diverses.

Seguint un procés per obtenir un resultat:

Trien un paper de color, el tallem en trossets petits, el posem dins l’ampolla i l’omplen d’aigua.

Un cop tenen la varietat d’ampolles de colors, trien quins colors volen barrejar, plantegen hipòtesis, anticipen quin color quedarà, els l’aboquen a la safata, comproven resultats, extreuen amb la xeringa per omplir els pots de vidre que els serviran per fer noves barreges....

I la repetició i l’experiència desprès de provar varies vegades, els porta a anticipar i preveure, quins colors necessiten per obtenir un color concret, quin han d’afegir per crear una nova tonalitat...

Fàtima Dalmau

Escola Camins 

Març 2014

Química a l'escola

Quins continguts de química  haurien de conèixer , els i les alumnes abans d'arribada a l’etapa de l’ESO? 

Aquesta pregunta  la van formular els i les mestres de l'Escola Puigsoler de Sant Vicenç de Castellet a la Rosanna Viñas i al Jordi Marín, tots dos professors de física i química d'instituts de Manresa (Cal Gravat i   Pius Font i Quer)

Fruit de la reflexió sobre la qüestió plantejada, vam seleccionar tota una sèrie de conceptes que us proposem tot seguit. La seva tria s’ha basat més en aspectes del pensament científic que pensem que seria interessant posar de manifest que no pas en assolir uns continguts teòrics que seran treballats més endavant un cop els i les alumnes cursin l’ESO. Aquests aspectes els hem resumit en cinc blocs que configuren la base de tota aquesta proposta.

En el  blog que us presentem, trobareu activitats que estudien els canvis que pateix la matèria i que afecten la seva composició.

1. Els estats físics de la matèria                                                   
2. Les solucions
3. Discontinuïtat de la matèria – l’àtom
4. Massa, volum i densitat
5. El canvi químic